La conferència, dirigida per Miquel Àngel Prats, va ser una gran demostració de moltíssims sabers que, a tots els que treballem o ens formem en l'àmbit de l'educació, ens va fer molt de bé i va ser un petit-gran intent per obrir-nos la ment i fer-nos créixer en allò que som o volem ser.
A continuació us deixaré un petit resum dels temes que es van tractar a la conferència:
Tonnuci a investigat i estudiat durant molt de temps sobre el pensament i el comportament infantil, de fet, al 1991 va dirigir el projecte "La ciutat dels nens".
Entre una immensitat de qüestions, Tonucci aconsella que les ciutats estiguin planificades per als nens, perquè un home sa és fruit d'una gratificant infància.
Com veu als nens avui en relació a la tecnologia?
Segons Tonucci, totes les tecnologies sempre han sigut instruments de gran valor, avui més, en mans de grans "artesans".
Els nens són més competents que la resta d'adults amb aquests instruments tecnològics.
Sobin pensem que la red social substituirà la relació social. La família pot arribar a pensar que "no fa falta sortir ja que ens podem veure per la red social i comunicar-nos i així evitar els perills exteriors" i això és un gran error.
Com està l'escola?
"Mal". Tonucci va respondre així a la pregunta que el senyor Prats li va formular. Afegia, però, que hi ha molt bones escoles i que la educació i l'escola són drets constitucionals, aleshores no és suficient amb tenir només "algunes" bones escoles. L'escola, ara, té més problemes que ahir.
Francesco va afegir altres coses referents a l'escola, com que l'escola, acaba essent per a pocs i que les relacions família - escola estan més deteriorades que mai.
Sobre l'Aula, Tonucci va comentar que li agradaria que les aules desapareixes-in , ja que li semblen gàbies, llocs innaturals i que la manera d'ensenyar no és la més adient ja que, els nens, en menys d'1 minut han de canviar la mentalitat de matemàtiques a català, o de català a anglès, etc.
Quan li van preguntar a Tonucci que significava per a ell ser feliç, va contestar que ser feliç, primer és ser estimat, respectat, escoltat, divertir-se... També ha clarificat que, quan ell parla d'infants es refereix a nens fins als 12 anys, el que vindria sent l'educació primaria.
En resum, va ser una gran conferència amb una gran persona el qual ens ha ensenyat i ens pot ensenyar més del que qualsevol de nosaltres pot arribar-se a imaginar.
Gràcies Francesco, gràcies Miquel!
