Se fuerte.
No importa por lo que estés atravesando... Sé fuerte. Nada es permanente, todo es temporal.
Cada cosa pasará, y en algún momento tu vida mejorará. No te deprimas, pues tú haces de tus días lo que tú quieres que sean. Aprovéchalos, vívelos, sonríe, vence a tus temores. Llora si tienes que hacerlo, saca todo lo que llevas dentro. Pero jamás decaigas, pues en esta vida no tendrás carga tan mayor que no puedas soportar.
Per finalitzar la SAE, el divendres 16 de novembre ens va venir a visitar en Jaume Cela que, molt simpàticament ens va parlar sobre "els mestres del futur".
Va començar explicant un mite del que va treure'n 3 conclusions importants que hem de tenir en compta per a la professió de mestres.
Les 3 idees claus són les següents:
-inventiva
-determinació
-esforç
Ens va donar la seva opinió envers a la professió: -és una aventura compartida, ja que no només eduquem als nens, sinó també a les famílies.
Diu que, evidentment, els seus temps són molt diferents als d'ara, sobretot en el tema educatiu i que no sap pas si són uns temps millors o pitjors.
Creu que vivim en una societat accelerada. El que avui sorgeix, demà queda obsolet. Un nen que neix avui no rebrà el mateix currículum que el seu germà de 3 anys que acaba el parvulari.
Això fa pensar un una clara pregunta: quin sentit té el que avui estem ensenyant?
Amb tanta acceleració, els hi estem robant tota la infantesa als nens. Els infants tenen el temps colonitzat per tot alló que volen els adults que fagin. Un infant també s'ha d'aborrir, però nosaltres busquem solucions per a que això no passi.
Un altre punt serien les noves tecnologies, que ens estan fent veure les coses desde un altre punt de vista.
És el mateix llegir d'un ordinador que d'un llibre? I escriure? etc
També destaca que la immigració a portat maneres molt diferents de veure el món, per exemple a les escoles, que moltes d'elles es qüestionen si haurien de celebrar el nadal, ja que és una festivitat cristiana i hi han moltes persones que no ho són.
També ens recorda que no es pot fer referència a l'educació sense parlar alhora de la crisis actual. Molts nens, l'únic apat que tenen assegurat és el de l'escola.
Ens fa una petita llista també, de tots aquells verbs que HAN D'APARÈIXER en la labor del món educatiu:
-acollir
-mostrar
-acompanyar
-motivar
-escoltar
-obrir portes
Acaba la conferència possant-nos un fragment de la pel·lícula 7 novias para 7 hermanos, fragment que diu ell, l'alegra i el reconforta quan està en una situació complicada.
El dijous 15 de novembre, hem assitit amb els nostres padrins de 3er a l'escola on ells fan pràctiques. Els alumnes de primer hem fet, per primer cop, un petit tastet del que és l'escola desde la visió del mestre. Molts de nosaltres hem pogut posar-nos per uns minuts a la pell dels mestres, hem pogut participar en algun moment de la classe i hem rebut la calidesa dels nens. Per a mi, personalment, ha estat una estada increible. Sé que ser mestre és alló que vull ser desde sempre i gràcies a aquesta agradable i constructiva experiència, he reforçat aquest interés envers a que aquesta és la professió que vull per a mi. L'escola a la qual jo he assistit és la Inmaculada Vedruna de Barcelona.
L'Escola Immaculada Vedruna és una escola concertada per la Generalitat de Catalunya amb les etapes d'Educació Infantil, Primària i ESO. És una escola confessional de les Germanes Carmelites de la Caritat, actualment Germanes Vedrunes. Compta amb dues línies a tots els cursos amb aproximadament 700 alumnes i treballem per la innovació pedagògica i l'atenció a tots els alumnes com a fonaments del nostre caràcter propi.
Durant el matí he anat passant per diverses classes de primària veient com els mestres treballent amb els nens, quines metodologies utilitzen, quina relació tenen amb ells...
He disfrutat moltíssim durant aquestes hores. Els mestres ademés, eren molt oberts i mentres els nens feien alguna feina específica, venien i em preguntaven què em semblava, com ho estava visquen, si m'agradava...
M'ha sorpés moltíssim el gran nombre de professors en pràctiques i el gran nombre de mestres provinents de Blanquerna i sobretot, la cuina tan enorme que tenen i l'exquisit menjar que els hi proporcionen.
Les hores que més he disfrutat, però, han estat les de la tarda. He estat a la classe de 2on durant les dos hores i, la mestra, la Carmen, m'ha proporcionat una bata per ajudar durant l'hora de plàstica. Els nens em reclamaven i em demanaven ajuda, idees... sobretot quan la Carmen va haver de sortir un moment i els hi va dir: feu cas a alló que us digui la Meritxell, i si necessiteu ajuda, també. Per primer cop he pogut sentir realment i en primera persona que és fer "una miqueta" de mestra, tot i que en petites dosis.
Al final del dia, inclús vaig entristir, ja que em deprimia l'idea de no tornar a veure aquells nens i de no poguer fer pràctiques fins el curs que ve.
Aquí us deixo un link on podreu veure com treballen els nens i nenes dels diferents cicles de l'escola:
http://www.immaculadabarcelona.org/escola.php
Vull agrair a tots els mestres de l'escola que m'hagin donat l'oportunitat d'assistir a les seves classes, a la Carmen, per haver-me donat aquesta gran oportunitat i sobretot, al meu tutor, que s'ha treballat molt aquesta estada per a que jo pugués disfrutat al màxim.
El dimarts 13 de novembre, segon dia de la SAE, vem assistir a una escola representativa, dividits en petits grupets. L'escola que va tocar-me va ser la del Sagrer, situat al barri de La Sagrera.
L'escola va ser fruit d'una reivindicació veïnal juntament amb la Cooperativa Escolar Icària, membre del CEPEPC (Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana). Així va ser que, després de moltes reunions, assemblees i manifestacions, el setembre de 1983, un cop acabat l'edifici, els alumnes i el claustre de l'escola Icària, amb els components de tres barracons escolars que hi havia en un solar del carrer Garcilaso van iniciar la singladura de l'escola El Sagrer. La reivindicació no va acabar amb l'inici de l'escola: la zona estava en plena transformació i tota la comunitat educativa va lluitar per aconseguir ampliar la superfície d'esbarjo i obtenir els patis tal com avui en gaudeixen.
El nom de la nova escola es va triar per votació popular. Els termes sagrer i sagrera provenen de l'Edat Mitjana. Sagrera equival a lloc sagrat i inviolable i sagrer a l’espai on es guardaven els béns més preuats per protegir-los de les agressions externes. Han assumit el llegat que el nom els atorga fent de l’escola una entitat acollidora, oberta, plural, inclusiva i democràtica. Son, doncs, El Sagrer del barri de La Sagrera.
El projecte educatiu de l’escola el porten a terme amb la feina i la implicació de tots els professionals que hi treballen: mestres, monitors, personal administratiu i de serveis i de cuina. (Cal destacar amb exclamacions la feina dels pares, ja que si l'escola funciona és, sobretot, gràcies a les aportacions dels pares. L’AMPA col·labora en la millora de la qualitat pedagògica amb l’aportació de recursos humans, materials i econòmics. Bona part d’aquest recursos es destinen al reforç de biblioteca i de l'educació artística.) Tothom, amb la seva feina diària i amb les maneres de relacionar-se amb els nens i nenes, hi fa la seva funció educadora. Entre tots asseguren els aprenentatges instrumentals i també l’educació artística, l’hàbit i el plaer per la lectura, l’adquisició de valors com l’esforç, la convivència, el respecte, la participació, l’estima al barri i al país...
L’aportació de l’AMPA és clau perquè és necessària la complicitat de les famílies per tirar endavant el projecte de l’escola.
L’AMPA, en coherència amb la línia pedagògica del centre, ofereix i gestiona aquests serveis:
-Acollida de matí i de tarda
-Menjador escolar amb cuina pròpia, per a més de 400 alumnes.
-Natació (educació infantil i cicle inicial)
-Activitats esportives
-Casals d'estiu.
Les idees principals d'aquesta escola són:
-escola catalana, democràtica, laica, inclusiva, compensadora de desigualtats i promotora de la participació i la cooperació entre tots els membres de la comunitat educativa.
-Eduquen en els valors democràtics. No es discrimina ningú per la manera de pensar o per allò que creu. Aprofiten aquest pluralisme per fomentar el respecte a la diversitat. L’organització de l’escola és representativa d’aquest funcionament democràtic.
-Respecten les opcions ideològiques i religioses de cada família a qui deleguen la responsabilitat de la formació en aquests aspectes.
-Consideren imprescindible la col·laboració de les famílies i la seva implicació per dur a terme el tipus d'educació que imparteixen.
-Volen fer sentir i transmetre la cultura catalana i les seves tradicions
-Entenen que l'educació a l'escola ha de garantir la formació tant a nivell humà com intel·lectual i artístic, facilitant que cadascú desenvolupi al màxim les seves possibilitats.
-Estableixen un clima favorable a l’aprenentatge que estimuli les ganes d'aprendre i el desig de saber. L'educació es sustenta en aquests tres pilars: el respecte, la reflexió i la confiança.
-Vetllen perquè l'escola sigui un espai de benestar, on tothom se senti reconegut.
-Fomenten la participació, la creativitat i l'esperit crític així com saber raonar, deduir i pensar.
-Es doten de metodologies que permetin la interacció dels sabers i el tractament transversal de les matèries.
-Eduquen tenint en compte la diversitat d'aprenentatge i consideren la diferència una oportunitat.
-Apliquen una pedagogia diferenciada i adequada als diferents interessos, ritmes evolutius i capacitats intel·lectuals dels alumnes.
-Desenvolupen hàbits d’autonomia i responsabilitat tant pel que fa a l’organització com a l’aprenentatge.
-Organitzen activitats, sortides i colònies que potenciïn l’educació i el respecte al medi, que reforcin els aprenentatges i que possibilitin aspectes lúdics i socials en benefici de la convivència. També organitzen visites culturals, espectacles musicals o teatrals i mostres d'art que promoguin actituds per afavorir la sensibilitat i l’estètica.
-Vetllen per la coherència no sols del període d'escolaritat sinó també de les activitats extraescolars i dels serveis que ofereixen. L'AMPA gestiona els serveis i les activitats extraescolars sempre d'acord amb el projecte educatiu.
-En finalitzar Primària, els nois poden continuar l'Educació Secundària als instituts Joan Fuster i L'Alzina, amb els quals mantenen una coordinació pedagògica constant.
Els mestres treballen en equip i vetllen per la seva formació permanent, ja que volen créixer com a professionals i com a equip docent.
La formació permanent contribueix a enriquir el projecte educatiu i facilita la vinculació de mestres nous. Permet cohesionar el claustre, crear una cultura comuna i garantir la coherència al llarg de l'escolaritat.
El primer dia de la SAE, els alumnes de la FPCEE vem assistir a l'auditori de la nostra facultat per presenciar una conferència en la qual hi participaven professors que han finalitzat de manera recent la carrera de magisteri.
El integrants d'aquesta taula rodona, mestres i ara exalumnes de Blanquerna, varen ser la Maria, en Daniel, la Laura i en Jordi (per ordre d'intervenció).
La Mariaens va explicar que actualment treballa als Jesuites cobrint una excedència. Proporciona classes de medi i d'angès a nens i nenes de 3r i 4rt de primària, tot i que esporàdicament també imparteix matemàtiques, castellà...
Les primeres pors que va tenir al començar a exercir la professió, van ser, per exemple, com aniria, com portaria una classe de 27 alumnes. Un gran suport que va trobar la Maria, van ser els seus companys de feina, el parlar amb ells i escoltar els seus consells.
Tot i que al principi va ser molt extrany, al cap de 3-4 mesos va notar-hi una gran diferència en comparació amb l'inici.
El tema de l'evaluació va ser una altre dificultat amb la que es va trobar. La solució que va trobar, va ser deixar clars els criteris d'evaluació desde l'inici del curs.
En Daniel és professor a l'escola IPSI, a 5è de primària, desde fa 2 anys.
En Dani va volguer compartir amb nosaltres aquells punts que més l'han sorprés com a mestre en aquests primers anys:
Ens comença dient que, aquesta feina, és molt apasionant. És una feina destinada a les persones, a formar persones, i això és molt enriquidor per a nosaltres. És una generositat que t'és retornada.
Es sorpren quan la gent diu que vol ser mestre perquè li agraden els nens. Està molt bé que t'agradin els nens, diu, però per ser mestre has de volguer ser-ho.
Ens diu també, que és una feina molt absorbent, els mestres fan molt, de tot i cada dia. Aquesta feina, però, està molt poc valorada socialment, per això, nosaltres hem de valorar-la cada dia.
Un professor ha d'intentar donar el màxim de respostes possibles per a aquelles preguntes amb les quals ens emplenaran els alumnes.
Fer aquesta feina és un privilegi i necessita de positivitat i molta energia.
La Laura, graduada al 2010, com la majoria dels seus companys, en magisteri, ens explica que ella actualment està a l'atur, tot i que ha anat fent feinetes per diferents escoles.
Durant aquestes feinetes que ha anat realitzant, ha compartit espais amb diversos nens, alguns d'ells d'educació especial i això és una complexitat afegida a l'hora de treballar, però ella ho veu/ho va veure com una oportunitat.
Ens aconsella que siguem molt imaginatius i innovem, ja que si un nen s'aborreix amb el que fa es distreu i distreu als demés, com un efecte dominó.
Un pilar clau i un ajut gratificant és el claustre, els recursos, els companys, catarsi...
En les aules d'educació especial ella va haver de fer un exercici d'empatia per a veure la realitat desde un altre perspectiva.
En Jordi actualment treballa a l'escola Sadako. Va començar fent química a la universitat, però al 3r any, desmotivat, va deixar-ho i va preferir veure món. Més endevant va començar a col·laborar amb alguns centres educatius i és aquí on descobreix que el que realment li agrada és ensenyar.
Ens diu que hem d'aprofitar a fons aquesta carrera, hem d'estar al dia i sobretot en el tema de les noves tecnologies. Ens aconsella que, quan fem les pràctiques, també fixem alguna de les escoles i donem el màxim de nosaltres. En Jordi també diu que un gran pilar i un gran recolzament són els altres mestres.
Diu també, que em de ser humils. Ens hem d'adaptar al projecte de centre. Hem de ser proactius, reflexius i generosos.
Hem d'intentar ajudar al màxim de persones possibles. És una de les coses que t'obra les portes a aprendre més.
Finalitza dient-nos que, un mestre, NO HA DE PERQUÈ SABER-HO TOT.
Divendres, 9/11/2012, hem assistit a una conferència, invitats pel nostre estimat professor Miquel Àngel Prats.
La conferència tractava sobre el món digital, els beneficis i els perills d'internet i maneres d'utilitzar-lo.
Per introduir una mica el tema ens han fet una petita explicació sobre el mon digital i, ens han dit que és el món on es mouen els joves i que aquests estan molt lluny dels adults i aquests es queixen de que els joves estan poc integrats.
Els participants, esmentats amb anterioritat, han parlat durant uns 10 minutos aprox. d'experiències i estudis que han realitzat envers el tema i ens n'han fet esment d'alguns d'ells.
A continuació en podreu veure un petit resum de cada participant:
Josep Lluís Mico
En Josep ens ha dit que, un dels valors positius d'internet és que han ressuscitat valors que semblaven adormits, com la solidaritat.
Tot i això, com molts dels integrants, ha destacat molt més els aspectes negatius.
Ell ha fet referència en concret a dos tipus de riscs:
-Aquells que es desencadenen en els mòbils, tablets..
-Aquells que són derivats de l'anonimat en les comunicacions.
Altres idees esmentades:
-L'educació en, l'àmbit digital, és ara més complicada ja que no només educa als menors, sinó també a molts pares.
-L'anonimat afavoreix a faltar a la veritat, a difamar, insultar...
-Les lleones són les que cassen, esperen que les seves estiguin a les xarques i aleshores, ataquen.
En el món digital, la red es la xarca, les víctimes qualsevol persona i la resta estan "al hacecho".
Jordi Sánchez
Ens ha parlar del lloc on es conecten els joves, com ho utilitzen, quines condicions de control tenen...
Idees esmentades:
- Any 2009, creen un projecte que es basa en fer entrevistes, enquestes a joves de l'entorn des d'on es conecten normalment.
Un 60% es conecta desde la seva habitació, on hi solen tenir poc accés altres familiars.
Un 30% es conecta en espais compartits.
Any 2011, no varien els resultats.
Com perceben els joves el control dels pares?
67% no perceben control. Els pares, però, creuen si tenir-ne. La percepció pares-fills és totalment diferent.
-Els pares creuen tenir un control sobre els joves al permetre'ls-hi un temps limitat de conexió, però no veuen que l'únic control que exerceixen es quantitatiu.
A mesura, però, que augmenta l'edat, el control disminueix.
-Els joves creuen que el que succeeix a la ret és una continuació de la vida real (cara a cara).
Miquel Àngel Prats
Treballa en un grup d'investigació anomenat PSITIC.
Idees esmentades:
-Les famílies donen el primer mòbil als seus fills al voltant dels 12 anys. (Pas de la primària a la secundaria). No és que el nen els demanin (en alguns casos), és per tenir un control sobre els seus fills.
-En una investigació realitzada, destapen que de 7-9 hi ha una conexió molt intensa dels joves, de 5-9 la branja és més oberta.
- Alguns pares diuen permetre 30 min de conexió als seus fills, els fills asseguren estar-si pel cap baix, 2 hores.
-Estem en una societat plenament digital, en una realitat virtual. (artificiència digital)
-Nativos digitales: Creiem que pel simple fet que algú hagi nascut en una societat digital, ja sap com funciona, però realment a l'hora de posar-se a treballar amb un ordinador no saben seleccionar bé l'informació.
En Miquel va aprofitar la seva intervenció per a ensenyar-nos uns videos que us deixo a continuació:
THINK BEFORE YOU POST.
¿DÓNDE ESTÁ PABLO?
La comunicació mitjantçant les tecnologies fan sentir que tenim aprop els que estan lluny. L'skipe, per exemple. Sí, es cert, però també és cert que ens allunyen d'aquells que tenim aprop.
Carmen Marta
La Carmen va parlar-nos sobre els temors i les realitats d'internet.
Idees esmentades:
-L'accés directe està molt a l'abast, sobretot en les grans ciutats. La diferència és amb els llocs que no tenen accés directe, petites poblacions. La diferència és que en aquets llocs hi han més canals naturals, més temps d'oci al carrer dels nens, menys telèfons mòbils... la principal preucupació dels pares és la televisió.
-El ciber espai és un món paral·lel. Com més gran és la ciutat, més perills existeixen.
-Si protegim als fills del carrer (etc) per l'edat, també caldria protegir-los a dins (ret).
-Els joves estan molt acostumats a la rapidesa, pel que la meditació cada cop hi és més ausent.
-Estan tantes hores navegant que perden la perspectiva.
-Les parts positives són que tenen un fàcil accés a la informació i fàcil interacció (videoconferències, rets socials...)
-Les parts negatives de lo anterior és que la font pot ser NO fiable, l'informació nociva, perjudicial...
-El més important en aquests moments són els comunicadors i pares.
Rubén Mora
En Rubén és el cap dels delictes informàtics dels mossos d'esquadra.
Les idees principals que ens va explicar van, doncs, lligades a la seva feina.
Idees esmentades:
-Internet és un conglomerat d'empreses privades.
-Hem de demanar/exigir que les rets socials respectin la nostra privacitat.
-La suplantació d'indentitat és un dels milers de riscos als que estem exposats.
-Catalunya és pionera en "boylovers". Això es denomina com a ciberdelinqüència.
-Tots, inclús la policia, tenim una "brecha digital"
-La creació de noves rets socials és la creació de noves víctimes.
-Les rets socials haurien de tener la mateixa rapidesa en eliminar una pàgina que en crear-la.
Estefanía Jiménez
L'Estefanía va començar dient-nos que és cert que hi ha riscos, però no amb una incidència tan alta com sembla.
Idees esmentades:
-Les situacions de risc són diferents als danys i al ciberbullyng.
-En un estudi realitzat, van extreure les conclusions de que un 41% dels joves deien haver-se sentit exposats a riscos. El 12% deia sentir-se afectats, tristos, preucupats per alguna situació més important.
-Els pares i les mares desconeixen internet en comparació amb els seus fills, almenys, un 36% dels joves diuen que certament, ells coneixen millor internet que els seus pares. Els pares hi estan d'acord.
-Les conclusions extretes són:
Necessitat de mediació de pares i professors. Negociar.
Concienciar als joves de les conseqüències dels seus actes.
Importància de la conscienciació desde ben petits.
La indústria té molta importància i molta responsabilitat.
