El integrants d'aquesta taula rodona, mestres i ara exalumnes de Blanquerna, varen ser la Maria, en Daniel, la Laura i en Jordi (per ordre d'intervenció).
La Maria ens va explicar que actualment treballa als Jesuites cobrint una excedència. Proporciona classes de medi i d'angès a nens i nenes de 3r i 4rt de primària, tot i que esporàdicament també imparteix matemàtiques, castellà...
Les primeres pors que va tenir al començar a exercir la professió, van ser, per exemple, com aniria, com portaria una classe de 27 alumnes. Un gran suport que va trobar la Maria, van ser els seus companys de feina, el parlar amb ells i escoltar els seus consells.
Tot i que al principi va ser molt extrany, al cap de 3-4 mesos va notar-hi una gran diferència en comparació amb l'inici.
El tema de l'evaluació va ser una altre dificultat amb la que es va trobar. La solució que va trobar, va ser deixar clars els criteris d'evaluació desde l'inici del curs.
En Daniel és professor a l'escola IPSI, a 5è de primària, desde fa 2 anys.
En Dani va volguer compartir amb nosaltres aquells punts que més l'han sorprés com a mestre en aquests primers anys:
Ens comença dient que, aquesta feina, és molt apasionant. És una feina destinada a les persones, a formar persones, i això és molt enriquidor per a nosaltres. És una generositat que t'és retornada.
Es sorpren quan la gent diu que vol ser mestre perquè li agraden els nens. Està molt bé que t'agradin els nens, diu, però per ser mestre has de volguer ser-ho.
Ens diu també, que és una feina molt absorbent, els mestres fan molt, de tot i cada dia. Aquesta feina, però, està molt poc valorada socialment, per això, nosaltres hem de valorar-la cada dia.
Un professor ha d'intentar donar el màxim de respostes possibles per a aquelles preguntes amb les quals ens emplenaran els alumnes.
Fer aquesta feina és un privilegi i necessita de positivitat i molta energia.
La Laura, graduada al 2010, com la majoria dels seus companys, en magisteri, ens explica que ella actualment està a l'atur, tot i que ha anat fent feinetes per diferents escoles.
Durant aquestes feinetes que ha anat realitzant, ha compartit espais amb diversos nens, alguns d'ells d'educació especial i això és una complexitat afegida a l'hora de treballar, però ella ho veu/ho va veure com una oportunitat.
Ens aconsella que siguem molt imaginatius i innovem, ja que si un nen s'aborreix amb el que fa es distreu i distreu als demés, com un efecte dominó.
Un pilar clau i un ajut gratificant és el claustre, els recursos, els companys, catarsi...
En les aules d'educació especial ella va haver de fer un exercici d'empatia per a veure la realitat desde un altre perspectiva.
En Jordi actualment treballa a l'escola Sadako. Va començar fent química a la universitat, però al 3r any, desmotivat, va deixar-ho i va preferir veure món. Més endevant va començar a col·laborar amb alguns centres educatius i és aquí on descobreix que el que realment li agrada és ensenyar.
Ens diu que hem d'aprofitar a fons aquesta carrera, hem d'estar al dia i sobretot en el tema de les noves tecnologies. Ens aconsella que, quan fem les pràctiques, també fixem alguna de les escoles i donem el màxim de nosaltres. En Jordi també diu que un gran pilar i un gran recolzament són els altres mestres.
Diu també, que em de ser humils. Ens hem d'adaptar al projecte de centre. Hem de ser proactius, reflexius i generosos.
Hem d'intentar ajudar al màxim de persones possibles. És una de les coses que t'obra les portes a aprendre més.
Finalitza dient-nos que, un mestre, NO HA DE PERQUÈ SABER-HO TOT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada