ÚLTIMA CLASSE DE COED

Dilluns 17 de desembre, varem realitzar la última classe de Comunicació oral escrita i digital.
Durant tot el semestre, en Garreta ens ha explicat amb detall i amb tocs específics que és la comunicació, com molt bé diu el nom de l'assignatura, oral, escrita i digital. Ademés ens ha explicat, amb molts detallismes, que és el conte, que és un heroi, un element màgic, ens ha explicat històries i ens ha dit com explicar-les als nens. Ens ha deleitat amb les seves paraules i amb la seva serietat a l'hora que serenitat.

Faig aquesta entrada ja que, ahir, al ser l'última classe, en Garreta va posar punt i final a aquests mesos compartits dient: "Sigueu feliços". Va ser un moment i unes paraules que van arribar-me i van fer-me pensar molt, sobretot varen fer-me adonar que, de ben segur, trobaré, trobarem a faltar a en Garreta.
M'alegro de tenir el privilegi de ser la seva última generació!
Gràcies pels aprenentatges i per les hores dedicades per a que poguem tenir les millors bases per  a la nostra futura carrera!

ASSETJAMENT ESCOLAR A PRIMÀRIA

M'ha semblat molt adient compartir amb tots vosaltres aquesta notícia ja que, és un tema del qual tots hauriem de tenir-ne constància i un tema que, segurament molts de vosaltres, haureu viscut en primera persona. Jo sóc una d'aquestes persones, per això vull que sapigueu com es viu, quans nens ho viuen i lo malament que s'arriba a passar.
Un de cada 5 alumnes sembla una xifre bastant baixa, no? però de 10 alumnes ja n'hi haurien 2, i de 15, 3. A mi, personalment, em sembla una xifra escandalosa i ademés, que la persona que ho pateix sol viure aquests moments sol i durant molts anys.
Animo des de aquí a que s'ajudi a posar remei a tals successos que, sincerament, provocan mals irrebersibles en la psicologia del nen, i si no a tots, a alguns. Personalment i com a experiència, puc dir que jo aquests mals avui en dia encara els pateixo. 
Vosaltres que en un futur sereu mestres, us animo a que sapigueu dur aquests temes de la millor manera possible i que no en feu ulls cecs.

Uno de cada cinco estudiantes de Primaria sufre acoso escolar

Uno de cada cinco estudiantes de Primaria (21%) y algo más de uno de cada diez (14,6%) de Secundaria sufren “siempre” o “a menudo” alguna de las prácticas catalogadas como acoso o maltrato entre iguales en las aulas, el fenómeno conocido como bullying.

Un estudio hecho público esta mañana por el Instituto vasco de Evaluación e Investigación Educativa, dependiente de la consejería de Educación, demuestra que los alumnos que sufren este maltrato han aumentado en un 4% y un 2,8%, respectivamente, en cada una de esas dos etapas educativas con respecto al mismo estudio realizado hace ahora cuatro años.

Son las cifras más elevadas desde que en 2005 se empezó a realizar este informe, aunque, según el Isei-Ivei, ello puede ser indicativo de que “en realidad lo que aumenta es la capacidad para reconocer como tales conductas de maltrato que antes se consideraban otra cosa diferente y se les restaba importancia”.

En cuanto al ciberbullying, el acoso en Internet el 11,3% de los de Primaria han sufrido al menos una vez este tipo de acoso y un 10,3% en Secundaria.

El estudio se ha realizado sobre cuestionarios a un total de 6.282 estudiantes de cuarto de Primaria a cuarto de Secundaria de las dos redes, pública y concertada, y, por primera vez se analiza el fenómeno de ciberbullying con amplitud, ya que se extienden las situaciones reconocidas como tal: se engloban los malos tratos a través de mensajes de SMS, WhatsApp o redes sociales como Tuenti y Facebook.

También se recoge como ciberbullying la práctica de excluir en los chats, la censura en las redes sociales, la difusión de fotos, imágenes o mensajes para utilizarlos en contra de un compañero, las grabaciones con el móvil con ese mismo fin o la usurpación de identidades en la Red con el fin de generar problemas en sus relaciones sociales. Los casos más graves de ciberbullying se reducen al 2,6% de los alumnos de Primaria y al 1,8% de los de Secundaria. Resulta especialmente llamativo el repunte de bullying que se ha observado en cuarto curso de Secundaria: ha crecido hasta el 14,7%, cuando habitualmente, según van avanzando los cursos, la tendencia de los datos de bullying es decreciente.

El Isei-Ivei ha tratado de encontrar las causas estudiando variables como la existencia de “un mayor porcentaje de chicos en el nivel, la acumulación de alumnado con origen en otro país, la de alumnado que ha repetido curso y los estudios familiares”.

Sin embargo, no ha hallado la causa, ya que los datos son muy similares a otros cursos. El estudio recoge que la gran mayoría de los estudiantes de Primaria (79%) y Secundaria (85,4%) no han sido objeto de maltrato por parte de sus compañeros. Sin embargo, el estudio reconoce que los porcentajes de quienes están a salvo de estas prácticas son “ligeramente inferiores” a ediciones anteriores del estudio.

El maltrato más habitual es el verbal, en forma de insultos o motes, mientras que otros como el acoso sexual o las amenazas para obligar a un compañero a hacer cosas que no quiere se encuentran en la escala más baja.

El informe concluye también que entre los estudiantes inmigrantes y aquellos que no estudian en el curso que les corresponde por edad sufren más este tipo de situaciones que los autóctonos que no han repetido nunca. En este sentido, el 30% de los de Primaria y el 25% de Secundaria reconoce haber tenido miedo a acudir a clase alguna vez.

En su mayoría, la razón son las notas o los exámenes, seguido por el miedo a algún compañero. El temor a otros estudiantes ha aumentado respecto a 2009, mientras que el miedo a los profesores ha bajado. Por otro lado, el 23,6% de los estudiantes de Secundaria ha observado cómo algún compañero era excluido por estar considerado como un chico gay. En Primaria ello ocurre con un 12%. En el caso de las alumnas consideradas lesbianas, los porcentajes son mucho más bajos: 7% en la ESO y 5% en Primaria.

Aquí us deixo un petit vídeo per a que pogueu entendre que, no només es parla de cops, si no també de paraules. 

MUSEU EGIPCI

Durant la SAE haviem d'anar a algun lloc d'interés social, com a un museu, però al caure en dia de vaga no vaig poder assistir-hi aquell mateix dia en concret. 
Ara que ja hi he assistit i ho he explicat a seminari, us deixo les activitats que organitzen per a grups i escoles.
Espero que sigui del vostre interés i el visiteu, ja que és un museu que val la pena i posa la pell de gallina.

Introduir els nens al coneixement de l’antiga civilització egípcia ha estat, des dels inicis de la Fundació Arqueològica Clos, una de les fites prioritàries. Per això, la Fundació Arqueològica Clos ofereix un Programa Educatiu adreçat a escolars d’educació infantil, primària i secundària.

ESCOLES

Al Museu Egipci de Barcelona, el Programa Educatiu parteix de la visita comentada a la col·lecció permanent i es complementa amb la realització de tallers on els alumnes poden obtenir un grau de coneixement més complet sobre determinats aspectes de la vida a l’antic Egipte.

Al Campus Arqueològic, el Programa Educatiu es centra en les excavacions arqueològiques als diferents jaciments egipcis recreats a escala real, on és possible desenvolupar el descobriment i la investigació arqueològica i el treball en equip.

Paral·lelament, la Fundació Arqueològica Clos ha creat el Crèdit de Síntesi “Egipte, terra de faraons”, que combina el treball a l’escola amb la pràctica al Campus Arqueològic i la visita al Museu Egipci de Barcelona.

• 
  
• ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

La Fundació Arqueològica Clos ofereix tallers infantils i juvenils durant els caps de setmana i en els períodes de vacances escolars, tant a les instal·lacions del Museu Egipci com al Campus Arqueològic.

NOTÍCIES EDUCATIVES

Dimecres 12, ha seminari, a  mi i al meu company Pau va tocar-nos portar l'actualitat educativa de la setmana anterior.
Les notícies que vem considerar interesants destacar varen esser les següents:

1. Padres de Zas se niegan a que sus hijos reciban catequesis <<del Opus Dei>>
http://www.lavozdegalicia.es/noticia/carballo/2012/12/05/padres-zas-niegan-hijos-reciban-catequesis-opus-dei/0003_201212C5C4991.htm

2. El gobierno plantea eliminar totalmente Ciudadania y devolver a la religión la relevancia curricular que tenía antes de la LOE
http://www.dosmanzanas.com/2012/12/el-gobierno-plantea-eliminar-totalmente-ciudadania-y-devolver-a-la-religion-la-relevancia-curricular-que-tenia-antes-de-la-loe.html

3. La guerra que nadie quiere ver
http://opuscrisis.blogspot.ie/2012/11/la-guerra-que-nadie-quiere-ver.html

4. Els alumnes de 9 anys, pitjor que la mitjana europea en Lectura, Matemàtiques i Ciències
http://www.lavanguardia.com/encatala/20121211/54356279013/alumnes-espanols-mitjana-europea-lectura-matematiques-ciencies.html

5. José Ignacio Wert: <<Acepto alternativas, pero la ley obligará a ofrecer castellano en Catalunya>> (WERTGONYA)
http://www.abc.es/sociedad/20121209/abci-entrevista-wert-educacion-201212090019.html

EL FLORIDO PENSIL

Dimecres 5, a l'hora de seminari, van pasar-nos una pel·lícula que portava per títol: El florido pensil.
Tot i que la pel·lícula en si no va acabar d'agradar-me del tot, va fer-me pensar en varies coses, com en la manera de tractar als nens que tenien en aquella època. Va donar-me la sensació de que, per a la societat, els nens eren "coses molestes" i poc útils. La manera d'educar-los tampoc va agradar-me gens. Fer agenollar als nens, castigar-los "físicament" (pegant-los amb una regla a la mà) vaig trobar-ho molt i molt fora de lloc. No hem d'oblidar que són nens, no màquines d'aprendre tot allò que els adults volem.
Aquesta pel·lícula va fer-me pensar molt sobre com vull exercir jo la professió i com m'agradaria dur-la a terme.
A continuació us deixare l'argument de la pe·lícula amb el trailer. Us animo a veure-la i a reflexionar-hi!

"El Florido Pensil" és un reflex, en clau d'humor, de l'educació de diverses generacions d'espanyols de la postguerra, entre les dècades dels quaranta als seixanta en la qual es desenvolupa l'acció. La pel · lícula, basada en el llibre homònim d'Andrés Sopeña, narra la infància d'autor, com era la seva tasca diària a l'escola i al poble, amb especial èmfasi en el sistema educatiu nacional-catòlic. Amb una gràcia i un humor irresistible, Sopeña adult (Emilio Gutiérrez Caba) evoca, des del present, els seus records de llavors: l'escola quotidiana, la ràdio local, els còmics de Roberto Alcázar, el cinema dels dijous amb Franco inaugurant pantans i "Yon Güein" perseguint i matant indis. A través de la mirada infantil d'un Sopeña nen (Daniel Rubio) i dels seus companys d'escola es descobreix-amb una eficaç comicitat no exempta d'ironia-una manera d'entendre el món, la societat i una Espanya "de glòries florido pensil" , tal com es cantava en l'himne nacional d'aquells anys.

CANVI EN LA LLEI D'EDUCACIÓ.

En el perfil creat a facebook, que porta per nom: Catalunya, t'estimo, s'ha publicat un article en el que ens parlen sobre com pot afectar el canvi en la llei d'educació en la nostra llengua, el català. Aquí us deixo l'article perquè pogueu llegir-lo i extreuren les vostres pròpies conclusions. Les que he extret jo són les següents: 
El català és, ens agradi o no, la llengua mare a Catalunya. Catalunya és una nació que té cultura, tradicions i llengua pròpia. És cert que Catalunya és territori d'Espanya i, que la llengua d'Espanya, és l'espanyol, pel que considero que a les escoles s'hauria de practicar i treballar l'idioma però no amb tanta força com el català, és a dir, les assignatures haurien de ser en català i només s'hauria de fer en castellà la matèria de castellà. (a exepció de si alguna assignatura és en anglès, ja que és un idioma que sí necessitem per al nostre provindre). Que a Catalunya li treguin el català, és com si a un trencaclosques li amagues una peça: mai estarà complert. 

Aquí us deixo l'article:

El canvi en la llei d'educació del ministeri espanyol és una "ofensiva contra el català" que deixarà la llengua en una situació "pitjor que l'any 1978", segons la consellera d'Educació, Irene Rigau.

La norma impulsada per Ignacio Wert situa el català com a "quarta llengua" en l'educació primària, després del castellà i de dues llengües estrangeres. "Mai un ministre havia anat tan lluny", ha dit la consellera en una compareixença aquest dilluns a la tarda.

La llei de Wert introdueix el concepte "llengua materna" com a l'idioma en què s'avaluarà la competència comunicativa dels alumnes a primària. "Demostra molt poca reflexió, perquè de llengües maternes, a Catalunya, actualment n'hi ha unes quantes". La consellera creu que així es "trenca el model de l'escola catalana".

"Mentre la comunitat autònoma no determini quines matèries van en català i quines en castellà, els pares podran optar a escolaritzar els seus fills en centres privats i l'administració haurà de sufragar la despesa", diu la nova llei, segons Rigau.

La consellera retreu al ministeri que hagi tingut el text "amagat" fins que ara han passat les eleccions catalanes. "Fins ara hem estat treballant amb un altre text, i avui ha sortit aquest del calaix, amb intencionalitat política".

La immersió, en perill

Un altre dels canvis d'última hora a l'esborrany és una disposició addicional que estableix per al conjunt de totes les assignatures les dues llengües cooficials hauran d'utilitzar-se "en proporcions equilibrades en el número d'hores lectives". Una disposició que trenca, doncs, amb la immersió lingüística en català.

Tot i que la llei preveu també que les autonomies poden "determinar la proporció que procedeixi en l'ús del castellà i de la llengua cooficial" en atenció "a l'estat de normalització lingüística", la consellera va alertar que això no allunya el perill, ja que "l'objectiu clar de la llei" és "la recerca del 50%-50%" en l'ús del castellà i el català a l'escola pública de Catalunya.

A més, el nou esborrany especifica que mentre les administracions competents no determinin aquesta proporció els pares podran escollir la llengua vehicular dels seus fills a l'escola i si així ho volen es podran matricular a un centre privat que ho garanteixi, amb les despeses pagades per la Generalitat.

Aquí us deixo el vídeo amb l'enllaç d'un libdup que va dur-se a terme a Barcelona fa uns anys, que pretenia i preten encara a través de la web, donar-li corda al català. 

Espero que el disfruteu. A mi, personalment, m'encanta.

                                               http://www.youtube.com/watch?v=kWm0gqsjuoI

ORIOL JUNQUERAS

Els dies previs a les eleccions, va venir a parar a les meves mans uns articles propagandístics del partit d'Oriol Junqueras, en els quals parlava, a més de temes econòmics i catalanistics, de l'educació. M'agradaria compartir-ho i que pogueu veure, per vosaltres mateixos, quines són les propostes i les metes d'aquest professor d'universitat i polític. També us adjunto un petit comentari que vaig fer envers el debat produït també, previ a les eleccions, en que Oriol Junqueras va esmentar també, propostes envers l'educació.

Com és de bon saber, el 25 de novembre del 2012 van haver-hi les tant conegudes eleccions al parlament de Catalunya, una de les eleccions més importants dels últims temps. 

Durant un dels debats produïts a TV3 el diumenge 18 de novembre, Oriol Junqueras va esmentar que, ell com a professor de la UAB, sap de bona mà que a l'estranger hi ha molts ex-alumnes que no volen tornar a Catalunya ja que saben que no tindran oportunitats de treball, que no tindran futur. Defensa que ara, s'ha de lluitar per a aquestes persones i per a tots aquells que, avui en dia, estan bordant-se un futur. 

En un tríptic d'esquerra republicana, propaganda per a les pro-eleccions, Junqueras diu que amb els 16.000 milions d'euros de l'espoli, posaran fi a les retallades socials que es produeixen en educació i salut, mostrant un gran interès per a ambdues en un moment en que tant l'educació i la salut tenen maldecaps per a ensortir-se'n. 

En una entrevista a Oriol Junqueras, van formular-li la següent pregunta: -Ets professor universitari i coneixes perfectament aquest àmbit. Quines accions creus que s'haurien d'abordar per millorar el sistema?

Junqueras va respondre així: -La Universitat està patint una degradació accelerada com a conseqüència d'una dràstica reducció dels recursos que s'hi destinen i d'uns criteris molt restrictius a l'hora de repartir beques. El problema són els recursos. La Universitat ha de formar i els estudiants han de saber que la universitat els hi demana dedicació i entrega. Però la Universitat també ha de ser conscient que ningú pot quedar-ne exclòs per motius econòmics i que treballa amb persones. 

També fa molt ènfasis en rebaixar les taxes i el preu de les matrícules abusives ja que, en un moment de crisi, cal fomentar la formació del jovent. Cal garantir una universitat pública real on el pagament de les matrícules i taxes vagi condicionat al poder adquisitiu de l'estudiant i el llindar econòmic no sigui un impediment per estudiar. 

Hem d'aconseguir (i és un dret) una educació pública per a tothom. Crear un ampli sistema de beques per als estudiants d'estudis no obligatoris, secundaris i superiors per a garantir que el poder adquisitiu no sigui una barrera per a ningú. Així mateix fomentarem un acord entre universitats per a garantir la compaginació d'estudis i feina. 

JAUME CELA

Per finalitzar la SAE, el divendres 16 de novembre ens va venir a visitar en Jaume Cela que, molt simpàticament ens va parlar sobre "els mestres del futur".

Va començar explicant un mite del que va treure'n 3 conclusions importants que hem de tenir en compta per a la professió de mestres. 

Les 3 idees claus són les següents:

-inventiva

-determinació

-esforç

Ens va donar la seva opinió envers a la professió: -és una aventura compartida, ja que no només eduquem als nens, sinó també a les famílies.

Diu que, evidentment, els seus temps són molt diferents als d'ara, sobretot en el tema educatiu i que no sap pas si són uns temps millors o pitjors. 

Creu que vivim en una societat accelerada. El que avui sorgeix, demà queda obsolet. Un nen que neix avui no rebrà el mateix currículum que el seu germà de 3 anys que acaba el parvulari. 

Això fa pensar un una clara pregunta: quin sentit té el que avui estem ensenyant?

Amb tanta acceleració, els hi estem robant tota la infantesa als nens. Els infants tenen el temps colonitzat per tot alló que volen els adults que fagin. Un infant també s'ha d'aborrir, però nosaltres busquem solucions per a que això no passi.

Un altre punt serien les noves tecnologies, que ens estan fent veure les coses desde un altre punt de vista.

És el mateix llegir d'un ordinador que d'un llibre? I escriure? etc

També destaca que la immigració a portat maneres molt diferents de veure el món, per exemple a les escoles, que moltes d'elles es qüestionen si haurien de celebrar el nadal, ja que és una festivitat cristiana i hi han moltes persones que no ho són.

També ens recorda que no es pot fer referència a l'educació sense parlar alhora de la crisis actual. Molts nens, l'únic apat que tenen assegurat és el de l'escola. 

Ens fa una petita llista també, de tots aquells verbs que HAN D'APARÈIXER en la labor del món educatiu:

-acollir

-mostrar

-acompanyar

-motivar

-escoltar

-obrir portes

Acaba la conferència possant-nos un fragment de la pel·lícula 7 novias para 7 hermanos, fragment que diu ell, l'alegra i el reconforta quan està en una situació complicada.

ESTADA EN UNA ESCOLA

El dijous 15 de novembre, hem assitit amb els nostres padrins de 3er a l'escola on ells fan pràctiques.
Els alumnes de primer hem fet, per primer cop, un petit tastet del que és l'escola desde la visió del mestre.
Molts de nosaltres hem pogut posar-nos per uns minuts a la pell dels mestres, hem pogut participar en algun moment de la classe i hem rebut la calidesa dels nens.
Per a mi, personalment, ha estat una estada increible. Sé que ser mestre és alló que vull ser desde sempre i gràcies a aquesta agradable i constructiva experiència, he reforçat aquest interés envers a que aquesta és la professió que vull per a mi.
L'escola a la qual jo he assistit és la Inmaculada Vedruna de Barcelona.

L'Escola Immaculada Vedruna és una escola concertada per la Generalitat de Catalunya amb les etapes d'Educació Infantil, Primària i ESO. És una escola confessional de les Germanes Carmelites de la Caritat, actualment Germanes Vedrunes. Compta amb dues línies a tots els cursos amb aproximadament  700 alumnes i treballem per la innovació pedagògica i l'atenció a tots els alumnes com a fonaments del nostre caràcter propi.

Durant el matí he anat passant per diverses classes de primària veient com els mestres treballent amb els nens, quines metodologies utilitzen, quina relació tenen amb ells...

He disfrutat moltíssim durant aquestes hores. Els mestres ademés, eren molt oberts i mentres els nens feien alguna feina específica, venien i em preguntaven què em semblava, com ho estava visquen, si m'agradava...

M'ha sorpés moltíssim el gran nombre de professors en pràctiques i el gran nombre de mestres provinents de Blanquerna i sobretot, la cuina tan enorme que tenen i l'exquisit menjar que els hi proporcionen. 

Les hores que més he disfrutat, però, han estat les de la tarda. He estat a la classe de 2on durant les dos hores i, la mestra, la Carmen, m'ha proporcionat una bata per ajudar durant l'hora de plàstica. Els nens em reclamaven i em demanaven ajuda, idees... sobretot quan la Carmen va haver de sortir un moment i els hi va dir: feu cas a alló que us digui la Meritxell, i si necessiteu ajuda, també. Per primer cop he pogut sentir realment i en primera persona que és fer "una miqueta" de mestra, tot i que en petites dosis.

Al final del dia, inclús vaig entristir, ja que em deprimia l'idea de no tornar a veure aquells nens i de no poguer fer pràctiques fins el curs que ve. 

Aquí us deixo un link on podreu veure com treballen els nens i nenes dels diferents cicles de l'escola:

http://www.immaculadabarcelona.org/escola.php

Vull agrair a tots els mestres de l'escola que m'hagin donat l'oportunitat d'assistir a les seves classes, a la Carmen, per haver-me donat aquesta gran oportunitat i sobretot, al meu tutor, que s'ha treballat molt aquesta estada per a que jo pugués disfrutat al màxim. 

Xavier, ho has aconseguit! 

GALERIA FOTOGRÀFICA: EL SAGRER

ESCOLES REPRESENTATIVES: EL SAGRER

El dimarts 13 de novembre, segon dia de la SAE, vem assistir a una escola representativa, dividits en petits grupets. L'escola que va tocar-me va ser la del Sagrer, situat al barri de La Sagrera. 


L'escola va ser fruit d'una reivindicació veïnal juntament amb la Cooperativa Escolar Icària, membre del CEPEPC  (Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana). Així va ser que, després de moltes reunions, assemblees i manifestacions, el setembre de 1983, un cop acabat l'edifici, els alumnes i el claustre de l'escola Icària, amb els components de tres barracons escolars que hi havia en un solar del carrer Garcilaso van iniciar la singladura de l'escola El Sagrer. 

La reivindicació no va acabar amb l'inici de l'escola: la zona estava en plena transformació i tota la comunitat educativa va lluitar per aconseguir ampliar la superfície d'esbarjo i obtenir els patis tal com avui en gaudeixen.

El nom de la nova escola es va triar per votació popular. Els termes sagrer i sagrera provenen de l'Edat Mitjana. Sagrera equival a lloc sagrat i inviolable i sagrer a l’espai on es guardaven els béns més preuats per protegir-los de les agressions externes. Han assumit el llegat que el nom els atorga fent de l’escola una entitat acollidora, oberta, plural, inclusiva i democràtica. Son, doncs, El Sagrer del barri de La Sagrera. 

El projecte educatiu de l’escola el porten a terme amb la feina i la implicació de tots els professionals que hi treballen: mestres, monitors, personal administratiu i de serveis i de cuina. (Cal destacar amb exclamacions la feina dels pares, ja que si l'escola funciona és, sobretot, gràcies a les aportacions dels pares. L’AMPA col·labora en la millora de la qualitat pedagògica amb l’aportació de recursos humans, materials i econòmics. Bona part d’aquest recursos es destinen al reforç de biblioteca i de l'educació artística.) Tothom, amb la seva feina diària i amb les maneres de relacionar-se amb els nens i nenes, hi fa la seva funció educadora. Entre tots asseguren els aprenentatges instrumentals i també l’educació artística, l’hàbit i el plaer per la lectura, l’adquisició de valors com l’esforç, la convivència, el respecte, la participació, l’estima al barri i al país... 

L’aportació  de l’AMPA és clau perquè és necessària la complicitat de les famílies per tirar endavant el projecte de l’escola. 

L’AMPA, en coherència amb la línia pedagògica del centre, ofereix i gestiona aquests serveis:

-Acollida de matí i de tarda

-Menjador escolar amb cuina pròpia, per a més de 400 alumnes.

-Natació (educació infantil i cicle inicial)

-Activitats esportives

-Casals d'estiu. 

Les idees principals d'aquesta escola són:

-escola catalana, democràtica, laica, inclusiva, compensadora de desigualtats i promotora de la participació i la cooperació entre tots els membres de la comunitat educativa.

-Eduquen en els valors democràtics. No es discrimina ningú per la manera de pensar o per allò que creu. Aprofiten aquest pluralisme per fomentar el respecte a la diversitat. L’organització de l’escola és representativa d’aquest funcionament democràtic.

-Respecten les opcions ideològiques i religioses de cada família a qui deleguen la responsabilitat de la formació en aquests aspectes.

-Consideren imprescindible la col·laboració de les famílies i la seva implicació per dur a terme el tipus d'educació que imparteixen.

-Volen fer sentir i transmetre la cultura catalana i les seves tradicions

-Entenen que l'educació a l'escola ha de garantir la formació tant a nivell humà com intel·lectual i artístic, facilitant que cadascú desenvolupi al màxim les seves possibilitats.

-Estableixen un clima favorable a l’aprenentatge que estimuli les ganes d'aprendre i el desig de saber. L'educació es sustenta en aquests tres pilars: el respecte, la reflexió i la confiança.

-Vetllen perquè l'escola sigui un espai de benestar, on tothom se senti reconegut.

-Fomenten la participació, la creativitat i l'esperit crític així com saber raonar, deduir i pensar.

- Es doten de metodologies que permetin la interacció dels sabers i el tractament transversal de les matèries.

-Eduquen tenint en compte la diversitat d'aprenentatge i consideren la diferència una oportunitat.

-Apliquen una pedagogia diferenciada i adequada als diferents interessos, ritmes evolutius i capacitats intel·lectuals dels alumnes.

-Desenvolupen hàbits d’autonomia i responsabilitat tant pel que fa a l’organització com a l’aprenentatge.

-Organitzen activitats, sortides i colònies que potenciïn l’educació i el respecte al medi, que reforcin els aprenentatges i que possibilitin aspectes lúdics i socials en benefici de la convivència. També organitzen visites culturals, espectacles musicals o teatrals i mostres d'art que promoguin actituds per afavorir la sensibilitat i l’estètica.

-Vetllen per la coherència no sols del període d'escolaritat sinó també de les activitats extraescolars i dels serveis que ofereixen. L'AMPA gestiona els serveis i les activitats extraescolars sempre d'acord amb el projecte educatiu.

-En finalitzar Primària, els nois poden continuar l'Educació Secundària als instituts Joan Fuster i L'Alzina, amb els quals mantenen una coordinació pedagògica constant.

Els mestres treballen en equip i vetllen per la seva formació permanent, ja que volen créixer com a professionals i com a equip docent. 

La formació permanent contribueix a enriquir el projecte educatiu i facilita la vinculació de mestres nous. Permet cohesionar el claustre, crear una cultura comuna i garantir la coherència al llarg de l'escolaritat.

TAULA RODONA

El primer dia de la SAE, els alumnes de la FPCEE vem assistir a l'auditori de la nostra facultat per presenciar una conferència en la qual hi participaven professors que han finalitzat de manera recent la carrera de magisteri.
El integrants d'aquesta taula rodona, mestres i ara exalumnes de Blanquerna, varen ser la Maria, en Daniel, la Laura i en Jordi (per ordre d'intervenció).

La Maria ens va explicar que actualment treballa als Jesuites cobrint una excedència. Proporciona classes de medi i d'angès a nens i nenes de 3r i 4rt de primària, tot i que esporàdicament també imparteix matemàtiques, castellà... 

Les primeres pors que va tenir al començar a exercir la professió, van ser, per exemple, com aniria, com portaria una classe de 27 alumnes. Un gran suport que va trobar la Maria, van ser els seus companys de feina, el parlar amb ells i escoltar els seus consells. 

Tot i que al principi va ser molt extrany, al cap de 3-4 mesos va notar-hi una gran diferència en comparació amb l'inici. 

El tema de l'evaluació va ser una altre dificultat amb la que es va trobar. La solució que va trobar, va ser deixar clars els criteris d'evaluació desde l'inici del curs. 

En Daniel és professor a l'escola IPSI, a 5è de primària, desde fa 2 anys. 

En Dani va volguer compartir amb nosaltres aquells punts que més l'han sorprés com a mestre en aquests primers anys:

Ens comença dient que, aquesta feina, és molt apasionant. És una feina destinada a les persones, a formar persones, i això és molt enriquidor per a nosaltres. És una generositat que t'és retornada.

Es sorpren quan la gent diu que vol ser mestre perquè li agraden els nens. Està molt bé que t'agradin els nens, diu, però per ser mestre has de volguer ser-ho. 

Ens diu també, que és una feina molt absorbent, els mestres fan molt, de tot i cada dia. Aquesta feina, però, està molt poc valorada socialment, per això, nosaltres hem de valorar-la cada dia. 

Un professor ha d'intentar donar el màxim de respostes possibles per a aquelles preguntes amb les quals ens emplenaran els alumnes. 

Fer aquesta feina és un privilegi i necessita de positivitat i molta energia.

La Laura, graduada al 2010, com la majoria dels seus companys, en magisteri, ens explica que ella actualment està a l'atur, tot i que ha anat fent feinetes per diferents escoles. 

Durant aquestes feinetes que ha anat realitzant, ha compartit espais amb diversos nens, alguns d'ells d'educació especial i això és una complexitat afegida a l'hora de treballar, però ella ho veu/ho va veure com una oportunitat. 

Ens aconsella que siguem molt imaginatius i innovem, ja que si un nen s'aborreix amb el que fa es distreu i distreu als demés, com un efecte dominó. 

Un pilar clau i un ajut gratificant és el claustre, els recursos, els companys, catarsi...

En les aules d'educació especial ella va haver de fer un exercici d'empatia per a veure la realitat desde un altre perspectiva.

En Jordi actualment treballa a l'escola Sadako. Va començar fent química a la universitat, però al 3r any, desmotivat, va deixar-ho i va preferir veure món. Més endevant va començar a col·laborar amb alguns centres educatius i és aquí on descobreix que el que realment li agrada és ensenyar. 

Ens diu que hem d'aprofitar a fons aquesta carrera, hem d'estar al dia i sobretot en el tema de les noves tecnologies. Ens aconsella que, quan fem les pràctiques, també fixem alguna de les escoles i donem el màxim de nosaltres. En Jordi també diu que un gran pilar i un gran recolzament són els altres mestres. 

Diu també, que em de ser humils. Ens hem d'adaptar al projecte de centre. Hem de ser proactius, reflexius i generosos. 

Hem d'intentar ajudar al màxim de persones possibles. És una de les coses que t'obra les portes a aprendre més. 

Finalitza dient-nos que, un mestre, NO HA DE PERQUÈ SABER-HO TOT. 

CONFERÈNCIA DE LES TIC

¿Brecha digital? 
Entornos mediáticos mutantes y distancias generacionales en la escuela y el hogar. 



 Participants:
-Alejandro Perales
-Jordi Sánchez
-Rubén Mora
-Estefanía Jiménez                                      
-Josep Lluís Mico
-Carmen Marta
-Miquel Àngel Prats

Twitter: @austicaconincom
Hashtag: #brechadigital?
Streaming: http://streamingfcb.blanquerna.url.edu

Divendres, 9/11/2012, hem assistit a una conferència, invitats pel nostre estimat professor Miquel Àngel Prats.
La conferència tractava sobre el món digital, els beneficis i els perills d'internet i maneres d'utilitzar-lo.
Per introduir una mica el tema ens han fet una petita explicació sobre el mon digital i, ens han dit que és el món on es mouen els joves i que aquests estan molt lluny dels adults i aquests es queixen de que els joves estan poc integrats.
Els participants, esmentats amb anterioritat, han parlat durant uns 10 minutos aprox. d'experiències i estudis que han realitzat envers el tema i ens n'han fet esment d'alguns d'ells.

A continuació en podreu veure un petit resum de cada participant:

• Josep Lluís Mico

En Josep ens ha dit que, un dels valors positius d'internet és que han ressuscitat valors que semblaven adormits, com la solidaritat.

Tot i això, com molts dels integrants, ha destacat molt més els aspectes negatius. 

Ell ha fet referència en concret a dos tipus de riscs:

-Aquells que es desencadenen en els mòbils, tablets.. 

-Aquells que són derivats de l'anonimat en les comunicacions.       

Altres idees esmentades:

-L'educació en, l'àmbit digital, és ara més complicada ja que no només educa als menors, sinó també a molts pares.

-L'anonimat afavoreix a faltar a la veritat, a difamar, insultar...

-Les lleones són les que cassen, esperen que les seves estiguin a les xarques i aleshores, ataquen.

En el món digital, la red es la xarca, les víctimes qualsevol persona i la resta estan "al hacecho". 

• Jordi Sánchez

Ens ha parlar del lloc on es conecten els joves, com ho utilitzen, quines condicions de control tenen...

Idees esmentades:

- Any 2009, creen un projecte que es basa en fer entrevistes, enquestes a joves de l'entorn des d'on es conecten normalment.

Un 60% es conecta desde la seva habitació, on hi solen tenir poc accés altres familiars.

Un 30% es conecta en espais compartits.

Any 2011, no varien els resultats.

Com perceben els joves el control dels pares?

67% no perceben control. Els pares, però, creuen si tenir-ne. La percepció pares-fills és totalment diferent.

-Els pares creuen tenir un control sobre els joves al permetre'ls-hi un temps limitat de conexió, però no veuen que l'únic control que exerceixen es quantitatiu. 

A mesura, però, que augmenta l'edat, el control disminueix. 

-Els joves creuen que el que succeeix a la ret és una continuació de la vida real (cara a cara).

• Miquel Àngel Prats

Treballa en un grup d'investigació anomenat PSITIC.

Idees esmentades:

-Les famílies donen el primer mòbil als seus fills al voltant dels 12 anys. (Pas de la primària a la secundaria). No és que el nen els demanin (en alguns casos), és per tenir un control sobre els seus fills.

-En una investigació realitzada, destapen que de 7-9 hi ha una conexió molt intensa dels joves, de 5-9 la branja és més oberta.

- Alguns pares diuen permetre 30 min de conexió als seus fills, els fills asseguren estar-si pel cap baix, 2 hores.

-Estem en una societat plenament digital, en una realitat virtual. (artificiència digital) 

-Nativos digitales: Creiem que pel simple fet que algú hagi nascut en una societat digital, ja sap com funciona, però realment a l'hora de posar-se a treballar amb un ordinador no saben seleccionar bé l'informació.

En Miquel va aprofitar la seva intervenció per a ensenyar-nos uns videos que us deixo a continuació:

THINK BEFORE YOU POST.

¿DÓNDE ESTÁ PABLO?










La comunicació mitjantçant les tecnologies fan sentir que tenim aprop els que estan lluny. L'skipe, per exemple. Sí, es cert, però també és cert que ens allunyen d'aquells que tenim aprop.

• Carmen Marta 

La Carmen va parlar-nos sobre els temors i les realitats d'internet.

Idees esmentades: 

-L'accés directe està molt a l'abast, sobretot en les grans ciutats. La diferència és amb els llocs que no tenen accés directe, petites poblacions. La diferència és que en aquets llocs hi han més canals naturals, més temps d'oci al carrer dels nens, menys telèfons mòbils... la principal preucupació dels pares és la televisió.

-El ciber espai és un món paral·lel. Com més gran és la ciutat, més perills existeixen.

-Si protegim als fills del carrer (etc) per l'edat, també caldria protegir-los a dins (ret).

-Els joves estan molt acostumats a la rapidesa, pel que la meditació cada cop hi és més ausent.

-Estan tantes hores navegant que perden la perspectiva.

-Les parts positives són que tenen un fàcil accés a la informació i fàcil interacció (videoconferències, rets socials...)

-Les parts negatives de lo anterior és que la font pot ser NO fiable, l'informació nociva, perjudicial...

-El més important en aquests moments són els comunicadors i pares. 

• Rubén Mora 

En Rubén és el cap dels delictes informàtics dels mossos d'esquadra. 

Les idees principals que ens va explicar van, doncs, lligades a la seva feina.

Idees esmentades:

-Internet és un conglomerat d'empreses privades.

-Hem de demanar/exigir que les rets socials respectin la nostra privacitat.

-La suplantació d'indentitat és un dels milers de riscos als que estem exposats.

-Catalunya és pionera en "boylovers". Això es denomina com a ciberdelinqüència.

-Tots, inclús la policia, tenim una "brecha digital"
-La creació de noves rets socials és la creació de noves víctimes.
-Les rets socials haurien de tener la mateixa rapidesa en eliminar una pàgina que en crear-la.

• Estefanía Jiménez

L'Estefanía va començar dient-nos que és cert que hi ha riscos, però no amb una incidència tan alta com sembla. 

Idees esmentades:

-Les situacions de risc són diferents als danys i al ciberbullyng.

-En un estudi realitzat, van extreure les conclusions de que un 41% dels joves deien haver-se sentit exposats a riscos. El 12% deia sentir-se afectats, tristos, preucupats per alguna situació més important.

-Els pares i les mares desconeixen internet en comparació amb els seus fills, almenys, un 36% dels joves diuen que certament, ells coneixen millor internet que els seus pares. Els pares hi estan d'acord.

-Les conclusions extretes són: 

1. Necessitat de mediació de pares i professors. Negociar.
2. Concienciar als joves de les conseqüències dels seus actes.
3. Importància de la conscienciació desde ben petits. 
4. La indústria té molta importància i molta responsabilitat. 

CONFERÈNCIA TONUCCI

Dijous 25 d'octubre vem assistir a una conferència de Francesco Tonucci a L'auditori FAD, al costat del MACBA.

La conferència, dirigida per Miquel Àngel Prats, va ser una gran demostració de moltíssims sabers que, a tots els que treballem o ens formem en l'àmbit de l'educació, ens va fer molt de bé i va ser un petit-gran intent per obrir-nos la ment i fer-nos créixer en allò que som o volem ser.

A continuació us deixaré un petit resum dels temes que es van tractar a la conferència:

Tonnuci a investigat i estudiat durant molt de temps sobre el pensament i el comportament infantil, de fet, al 1991 va dirigir el projecte "La ciutat dels nens".

Entre una immensitat de qüestions, Tonucci aconsella que les ciutats estiguin planificades per als nens, perquè un home sa és fruit d'una gratificant infància.

Com veu als nens avui en relació a la tecnologia?
Segons Tonucci, totes les tecnologies sempre han sigut instruments de gran valor, avui més, en mans de grans "artesans".
Els nens són més competents que la resta d'adults amb aquests instruments tecnològics.
Sobin pensem que la red social substituirà la relació social. La família pot arribar a pensar que "no fa falta sortir ja que ens podem veure per la red social i comunicar-nos i així evitar els perills exteriors" i això és un gran error.

Com està l'escola?
"Mal". Tonucci va respondre així a la pregunta que el senyor Prats li va formular. Afegia, però, que hi ha molt bones escoles i que la educació i l'escola són drets constitucionals, aleshores no és suficient amb tenir només "algunes" bones escoles. L'escola, ara, té més problemes que ahir.

Francesco va afegir altres coses referents a l'escola, com que l'escola, acaba essent per a pocs i que les relacions família - escola estan més deteriorades que mai.

Sobre l'Aula, Tonucci va comentar que li agradaria que les aules desapareixes-in , ja que li semblen gàbies, llocs innaturals i que la manera d'ensenyar no és la més adient ja que, els nens, en menys d'1 minut han de canviar la mentalitat de matemàtiques a català, o de català a anglès, etc.

Quan li van preguntar a Tonucci que significava per a ell ser feliç, va contestar que ser feliç, primer és ser estimat, respectat, escoltat, divertir-se... També ha clarificat que, quan ell parla d'infants es refereix a nens fins als 12 anys, el que vindria sent l'educació primaria. 

En resum, va ser una gran conferència amb una gran persona el qual ens ha ensenyat i ens pot ensenyar més del que qualsevol de nosaltres pot arribar-se a imaginar. 

Gràcies Francesco, gràcies Miquel!

RESUM DE GITIC

A les primeres classes de gitic, abans de conèixer el nostre treball de blog, en Miquel ens va explicar diversos temes dels quals ara en faré un petit resum:

Per començar, ens va explicar que era una pissarra digital i una pissarra digital interactiva, de les quals la diferència més abismal és que una és sensible al tacte (l'interactiva) i l'altre no.

Varem estar descobrint el significat de món analògic i món digital. 

En el món analògic hi intervé la química, la física, la mecànica... es reprodueixen els fenòmens, a diferència del món digital, que no es reprodueixen els fenòmens. 

Ens va explicar que eren els bits, els megas, els bytes, els tipus de vídeos que hi han (vídeo lliçons i vídeo impacte), com funcionaven les primeres calculadores, les televisions, els ordinadors, que és el software, el hardware, la ram, la rom...

Una de les últimes coses que en Miquel ens ha explicat és referent al tema de la web 1.0 i 2.0, tema que em va semblar molt interessant i molt i molt gratificador!

PRESENTACIÓ

Benvinguts/des al meu blog! Sóc la Txell, estudiant d'educació primària a la facultat de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport blanquerna.
En aquest blog aniré deixant constància de totes les meves inquietuts, reflexions, pensaments, experiències, vivències... respecte a l'assignatura i seminaris.
Espero fer-ho d'allò més bé!!!